Gómez de Liaño

"Ibiza 1972. Los Juegos del Espinario. Una exposició d'Ignacio Gómez de Liaño - Experimentacions poètiques"
Comissari de l'exposició: Aramis López | Dates exposició: 12 març -  05 juny 2016 | Sala d'Armes


El 1972 Ignacio Gómez de Liaño va realitzar a Eivissa unes experimentacions poètiques que varen quedar reflectides documentalment. Quaranta-tres anys després tot aquell material es reuneix i cobra nou sentit al MACE en una exposició que s'inaugurarà el proper 11 de març i estarà oberta al públic fins al 5 de juny.

En la novel·la autobiogràfica El Sótano de Thomas Berndhard, el protagonista, un matí de camí al liceu decideix canviar la seva ruta, i enlloc d'encaminar les seves passes per la mateixa sendera de cada dia camina en sentit contrari, arriba a un barri obrer de Saltzburg, troba una petita botiga d'ultramarins en un soterrani, on demana treball i allí li canvia la vida, abandona els estudis i treballa com a mosso de magatzem, en un altra realitat possible, amplia el seu horitzó vital de forma inesperada i experimenta, i tot això perquè un matí dirigeix les seves passes en una altra direcció.

Juegos del espinario

El 14 de març de 1972 Ignacio Gómez de Liaño és suspès de sou i feina de la seva assignatura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat de Madrid, per negar-se a donar el nom d'un alumne que havia protagonitzat una acció reivindicativa/poètica/política durant una de les seves classes. A partir d'aquest moment i després de la seva participació en els Encuentros de Pamplona, decideix exiliar-se a Eivissa.
En l'estiu de 1972 s'instal·la en el camp eivissenc iniciant una etapa d'experimentació. Experimentació que és especialment fructífera en el camp de la poesia, però que serveix de base a posteriors relats novel·lats i als seus plantejaments filosòfics.
En les places d'Eivissa recull relats amb els que construeix el Juego de las Salas de Salas, antecedent i present en Los juegos del Sacromonte, la idea sorgeix «a Eivissa el 6 de juliol de 1974, quan acabava de recollir una carta de Javier Ruiz a Correos». Altres relats com Arcadia o Extravíos també són deutors de l'experiència / experimentació eivissenca.
El Yantra de Ibiza, obra important d'aquest moment es una obra en la qual apareixen elements que varen ser fonamentals en la seva producció: l'orientalisme, els números, les cartografies, el rite, l'hermètic, la reflexió filosòfica i lo místic.

Explora la poesia en les múltiples possibilitats: poesia d'acció, poesia pública, poesia visual. Incorpora al nostre pais les corrents més avançades que estan circulant per Europa, incorpora les seves vivències anteriors i  sobretot construeix una obra de difícil classificació. La seva producció es caracteritza perquè conté múltiples fonts i múltiples formes, combina elements que anteriorment constituirien gèneres, construeix de forma molt novedosa a partir de l'experimentació a l'Illa: l'Illa de l'experimentació.
En paraules d'Ignacio Gómez de Liaño: "L'exposició 1972 - Els jocs de l'Espinari consisteix en l'itinerari d'un viatge que, mitjançant diferents jocs o focus d'índole poètic-experimental, condueix al viatger al seu punt de destí, la Distracció, representada per L'Espinari, la figura presideix la font central del Jardí de l'Illa del Real Sitio de Aranjuez, lloc dels reflexos i les especulacions, de les diversions i les reflexions a què ha anat donant lloc al Jardí en la ment de l'Infant (l'Espinari) fins a quedar distret de tot mentre s'extreu l'espina que, en les seves aventures pel jardí, s'ha clavat a la planta del peu. Les obres exposades mostren així les diferents versions del món (això és divertir) fins que una espina (l'esdeveniment) es clava a la planta del peu, el que obliga l'espectador a aturar-se (fase d'abstracció) i, mentre es treu l'espina que li reté, s'oblida de tot, es queda distret, passant així de la diversió a la distracció."

En aquesta mostra hi trobarem una producció poètica heterodoxa de dates properes a 1972, algunes d'elles s'han tornat a representar i filmar. S'exhibeix poesia visual, però també documentació i correspondència amb poetes rellevants i autors internacionals; obra pictòrica d'artistes amb relacions molt marcades amb Liaño com: Elena Asins, Manolo Quejido o Lugán entre d'altres; projectes desenvolupats en el Centre de Calcul que suposen la incorporació de la computació a la creativitat; y també instal·lacions o jocs.
Aquesta exposició per a la seva percepció requereix la participació del públic.

Enllaç a:
· CV i biografia