Setembre 22, 2019

ajuntamentdaltvila

Ultimes notícies

George SandL'escriptora del mes d’octubre a la Biblioteca Municipal d’Eivissa és Amandine Aurore Lucile Dupin, més coneguda pel seu pseudònim George Sand (1804-1876), en el 180è aniversari de la seua arribada a les Balears l’any 1838 amb Chopin.

Amandine Aurore Lucile Dupin (París 1804 –Nohant 1876), més coneguda pel pseudònim de George Sand, va ser una escriptora provinent de família aristocràtica per línia paterna i plebea per la materna. Es casà el 1822 amb el baró Dudevant i van tenir dos fills. En 1831 deixa el seu marit, per tal de portar a terme la seua carrera d’escriptora i una vida independent.
Després d’abandonar al baró va començar a preferir l’ús de vestimentes masculines tot i que continuava vestint-se de dona en reunions socials. Aquesta «disfressa» li permetia circular amb llibertat per tot París (fumant pipa), i li facilitava l'accés a llocs on una dona del seu rang hi podia veure refusat l’intent.

Sovint s’obliden els seus mèrits literaris enfront de la seua tumultuosa vida sentimental, però Amandine Aurore va lluitar pels drets de les dones i per les seues idees polítiques, podem dir que va ser precursora del feminisme i una dona compromesa  i no va deixar d’escriure fins a la seua mort l’any 1876.
Mantingué relacions amb l’escriptor Jules Sandeau, que l’animà en la seua tasca literària publicant junts Rose et Blanche (1831) sota el nom de Jules Sand, del qual ella manllevà el seu pseudònim.

En un primer període, la seua novel·la recull la temàtica d’afirmació de la independència de la dona (Indiana, 1832; Valentine, 1832; Lélia, 1833), període que coincideix amb els anys de relació amb Alfred de Musset, amb qui va tenir un afer sentimental turmentat, del qual va extraure Elle et Lui que va aparèixer en 1859, dos anys després de la mort de l’escriptor.

Més tard visqué nou anys amb el compositor F. Chopin, durant uns quants mesos a la Cartoixa de Valldemossa a Mallorca; d’aquest període és Un hivern à Majorque (1841, traducció catalana 1974).

Mauprat (1837), també d’aquest període, pot ésser qualificada de novel·la gòtica. Més endavant es decantà per un socialisme humanitari i un cert republicanisme, com en Compagnon du tour de France (1840) i Consuelo (1942-43). Un tercer període és el de les novel·les pastorals, com La mare au diable (1846) o François le champi (1847-48).

La seua obra, com la seua persona, ha merescut les opinions més diverses: Proust admirava la seua prosa musical, Flauvert la seua imaginació exòtica, mentre que meresqué els comentaris més agres de Baudelaire, que la considerava una moralista burgesa. La seua Histoire de ma vie (1854-55) conté informacions valuoses sobre la condició de la dona al segle XIX. Va portar una vida agitada i gens convencional. Va lluitar pels drets de les dones i per les seues idees polítiques i no va deixar d’escriure fins a la seua mort l’any 1876.

Enllaç a:
· Guia de lectura de George Sand