Març 01, 2021

ajuntamentdaltvila

Ultimes notícies

Gustavo Adolfo BéquerGustavo Adolfo Bécquer, escriptor del mes de desembre a la Biblioteca Municipal d’Eivissa amb motiu del 150 aniversari de la seva mort.

La Biblioteca Municipal de Can Ventosa dedica el mes de desembre a l’escriptor Gustavo Adolfo Bécquer (Sevilla, 1836 - Madrid, 1870), amb motiu del 150 aniversari de la seva mort. Es deia Gustavo Adolfo Claudio Domínguez Bastida, però ell i el seu germà Valeriano varen adoptar el llinatge d’un dels avantpassats del seu pare, el pintor José Domínguez Insausti. Orfes des de petits, ell i Valeriano, també pintor com el pare, varen estar sempre molt units i van emprendre molts de treballs i viatges junts.

El 1854 es va instal·lar a Madrid, on va publicar "Historia de los templos de España" (primer volum, 1857). Aficionat als estudis arqueològics, va viatjar per la península Ibèrica per tal de procurar-se dades per a aquesta obra, que va deixar inacabada. A Madrid, va exercir com a periodista i funcionari. La seua obra cabdal fou, però, la d’estricta creació literària. Com a poeta cal assenyalar les seues "Rimas" (1871), col·lecció de poemes -destaquen «Del salón en el ángulo oscuro», «Hoy la tierra y los cielos me sonrien», etc.- caracteritzats per la seua sensibilitat, senzillesa, musicalitat i melancolia. La qualitat poètica de les seues "Rimas" (1871) ve del fet d’haver superat el retoricisme i d’haver assolit una expressió nua, simple, concentrada en petites unitats estròfiques. Per aquesta raó es va salvar de la desvaloració posterior de la poesia romàntica.

La seua obra en prosa es va centrar en les "Leyendas", publicades pòstumament el 1872 i que recullen tradicions populars, sovint fantàstiques. Són una sèrie de relats on va combinar de manera magistral lo terrorífic i lo llegendari; cal assenyalar «El caudillo de las manos rojas», «El miserere», «Los ojos verdes» o «Maese Pérez el organista». La tuberculosi, malaltia desgraciadament comuna aleshores, va minar la seua salut i va ser al monestir de Veruela, a la serra del Moncayo, on se la va tractar, que va escriure les conegudes "Cartas desde mi celda", assaigs i reflexions literàries i costumistes, que va anar publicant durant el 1864 a “El Contemporáneo”. Aquesta obra és un document important per a conèixer la seua trajectòria espiritual.

Bécquer va passar temps de gran penúria i com molts altres poetes i creadors mai va tenir èxit econòmic. Entre 1864 i 1865 i després entre 1866 i 1868 va aconseguir una efímera ocupació oficial com a censor de novel·les que va alleugerir una mica la seua precària situació econòmica.

La seua mort prematura va frustrar l’esplèndid futur literari d’una figura molt important de la poesia espanyola del segle XIX que va molt més enllà del tòpic d’identificar-lo amb determinats poemes romàntics que s’han fet tan populars dècades després de la seua mort.

Enllaç a:
· Guia de lectura en pdf