"Joan Miró". La llum de la nit. Obres de les dècades de 1960 i 1970" · Fins al 15 d'agost
Museu d’Art Contemporani d’Eivissa | Entrada lliure

Joan Miró va mantenir una relació molt estreta amb Mallorca al llarg de tota la seva vida. Encara que va néixer a Barcelona, el 20 d'abril de 1893, la seva mare Dolors Ferrà, igual que els seus avis materns, era mallorquina. Aquest vincle familiar va fer que a partir de 1900, quan Miró a penes comptava 7 anys, comencés a passar part de l'estiu amb la seva àvia materna, a Mallorca. Durant aquestes estades estiuenques, Miró va realitzar dibuixos de paisatges i d'edificis emblemàtics, com La Llotja, el castell de Bellver, els molins de vent i les marines.

Miró se sentia vinculat a dos llocs en particular: Mont-roig, a la província de Tarragona, on els seus pares tenien una masia, i Mallorca. Tots dos llocs li permetien el recolliment espiritual, viure i treballar immers en una naturalesa encara incontaminada. El contacte directe amb la terra, li permetia absorbir la seva energia, com si d'un arbre es tractés.
El 1920 Miró va realitzar el seu primer viatge a París, que li suposaria un punt d'inflexió en la seva vida: "Sento que un món nou s'obre a la meva ment". A partir d'aquest viatge Miró combinaria la "fermentació espiritual" de París, amb la calma del camp. Així ho va expressar en nombroses ocasions: "L'estada a París m'ha obert un món d'idees, i ara amb la tranquil·litat excitant del camp em llanço a treballar apassionadament [...] el meu ideal, París i el camp de Catalunya (naturalment, el de Mallorca també)".
Els seus llaços amb Mallorca es veurien reforçats arran del seu compromís amb una mallorquina, Pilar Juncosa, a l'estiu de 1929, amb qui va contraure matrimoni el 12 d'octubre d'aquest mateix any.
El 1940, els bombardejos nazis van obligar Miró a abandonar França i a buscar refugi a Mallorca. Durant la seva estada a l'illa, fins a la tardor de 1942, Miró va desenvolupar un interès per la música i va seguir cultivant el seu interès per la poesia. A més, va continuar pintant la sèrie de les Constel·lacions.

El 1954, Miró va decidir deixar Barcelona i traslladar-se a viure definitivament a Mallorca: "Aquest país és meravellós... Estem a punt de comprar una casa prop de Palma en un esplèndid terreny. Dividir el meu temps entre aquí [Mallorca] i París, i de tant en tant fer un viatge a Nova York, seria ideal per al treball i la salut. "
A Mallorca, el 1956, Miró va veure materialitzat el seu somni de comptar amb un taller propi, dissenyat pel seu amic, l'arquitecte català Josep Lluís Sert. Durant els anys de construcció del seu taller i fins a finals dels anys cinquanta, Miró pràcticament va abandonar la pintura i es va dedicar gairebé exclusivament a la ceràmica, el gravat i la litografia. Sens dubte el seu ritme de treball es va veure alterat pel trasllat a Palma, el 1956, i la seva instal·lació al nou taller. Aquest trasllat el va portar a revisar antigues teles i quaderns de dibuixos. Miró ho recordava així: "Al nou estudi vaig tenir espai suficient per primera vegada. Vaig poder desembalar caixes que contenien obres realitzades molts anys enrere [...] Quan vaig treure tot això, a Mallorca, vaig començar a fer la meva autocrítica [...] vaig ser despietat amb mi mateix. Vaig destrossar moltes teles, i sobretot molts dibuixos i guaixs. "
Aquesta revisió de la producció artística anterior, degué tenir repercussions positives en la seva creació plàstica. L'abundant producció pictòrica dels anys seixanta es caracteritza per la seva força i per la seva expressivitat, tal vegada, com a conseqüència del seu coneixement de l'Expressionisme Abstracte americà i de l'art i cal·ligrafia orientals.
La tardor de 1959, Miró va adquirir una casa del segle XVIII, Son Boter, com a estudi addicional, per realitzar pintures i escultures monumentals. En realitat, Miró el va utilitzar fonamentalment per pintar i, sobretot, per realitzar dibuixos a les parets, a diferents escales.
Mallorca no va ser en absolut un lloc de retir per a Miró, un lloc d'abandonament de la seva activitat creativa. Al contrari, Mallorca va ser un jardí fecund que va cultivar amb cura, per utilitzar la metàfora del mateix artista que afirmava: "Jo treballo com un jardiner". En la seva maduresa, Miró va seguir creant infatigablement, així ho testifica la quantitat i qualitat de la seva producció artística i la multitud de projectes en els quals va treballar: Pintura, escultura, projectes d'art públic, obra gràfica, ceràmica, murals, vidrieres, tapissos, així com decorats i vestuari per a teatre.
A més d'aquests dos estudis, Taller Sert i Son Boter, el maig de 1962, Miró ja va començar a pensar en instal·lar el seu propi taller de gravat a Palma. Això li va permetre continuar fent realitat el seu desig d'aproximar el seu art al gran públic. D'una banda, la producció seriada d'obra gràfica va fer el seu art més assequible. D'altra banda, els nombrosos projectes d'art públic que va projectar ampliaren considerablement la seva difusió, el nombre de possibles receptors.

Les llavors sembrades per Miró al llarg de tota una vida van seguir disseminant els seus fruits més enllà de la seva mort, el 25 de desembre de 1983, a casa de Son Abrines, a Palma de Mallorca. Tal com ho hagués expressat el propi Miró: "No és una obra el que compta, sinó la trajectòria de l'esperit durant la totalitat de la vida, no el que s'ha fet en el transcurs d'aquesta, sinó el que deixarà entreveure i facilitarà de fer als altres, en una data més o menys llunyana. "

Enllaç a:
· http://joanmirolallumdelanit.caib.es/