Talamanca és una badia protegida amb una platja que amb els seus 900 m de longitud la fan la més llarga del municipi d’Eivissa. La platja és la continuació i culminació de la zona humida de ses Feixes de Talamanca o des Prat de ses Monges. La zona havia format part de la badia d'Eivissa fins a principis del segle XX.

Els primers equipaments turístics:
L’any 1934 l’arquitecte Erwin Broner dissenya i construeix un establiment de banys per a la platja de Talamanca, exemple de la primera arquitectura contemporània a l’illa. L’any següent s’acaba de construir i s’anuncia a la premsa local el Café-Bar Talamanca, on tenien lloc revetlles i rifes. El preu de l’entrada era d’una pesseta per als homes i gratuït per a les dones. La freqüència de les barques que feien el tram port de Vila-platja de Talamanca en aquella època era cada hora.
El 15 de juliol de l’any 1950 s’inaugura el balneari que poc temps després es convertiria en l’hostal Talamanca.

El lloc va inspirar l'escriptor i filòsof romanès radicat a França, Emil Cioran, la seua obra Cuaderno de Talamanca, que recull les seues reflexions i impressions durant l'estada que hi va fer entre el 31 de juliol i el 25 d'agost de 1966. Ell tenia el projecte d'escriure La noche de Talamanca, tot i que no ho va arribar a fer.

“24 de agosto. Talamanca. Ir una última vez a contemplar el molino al atardecer. Nadie en los alrededores. Silencio. El cielo y el mar. Ibiza enfrente...”