Fills Adoptius

Concha García Campoy

Concha García Campoy va néixer a Terrassa (Barcelona) el 28 d'octubre de 1958.

Era la segona filla de Francisco García i Berta Campoy, dos andalusos de Jaén que havien emigrat a Catalunya a la recerca d'una vida millor. A Terrassa, quan tot just tenia quatre anys, va viure les catastròfiques inundacions del 1962, desastroses per a la seva família, que va arribar a córrer perill i va passar moltes dificultats per poder tirar endavant. “Aquest temps el recordo sempre com en blanc i negre”, explicava sovent. Amb una mica més de set anys, la família es trasllada a Eivissa i “llavors es va fer la llum, tot va començar a anar-nos millor”, recordava.

Llegeix més...

Jenaro Morado López

Governador Militar d'Eivissa.

Nomenat Fill Adoptiu de la Ciutat d'Eivissa l'any 1871 "por sus servicios prestados a la causa de la libertad y en beneficio de Ibiza durante los días de la Gloriosa Revolución" (la revolució de 1868).

Cipriano Garijo

Montoro (Còrdova) 1838- Madrid 1911.

Diputat per Eivissa en diverses legislatures. Governador Civil de Balears durant el 1874. Elegit diputat a Corts per Eivissa i Formentera l'any 1881 pel partit Liberal. Nomenat fill adoptiu a la seua mort.

Realitzà la gestió política de les gran obres d'ampliació del port d'Eivissa, el projecte de les quals havia dissenyat l'enginyer Emili Pou. Vingué personalment a inaugurar les obres el dia 5 d'abril de 1885. Fou tanta l'anomenada de Garijo entre el eivissencs que es posà el seu nom a un llaüt. També fou molt popular el crit Visca Garijo! Té un carrer dedicat, l'antic carrer de la Bomba, al port de la ciutat. En gratitud per la consecució de diverses millores en benefici de la nostra comunitat, fou nomenat Fill Adoptiu de la Ciutat d'Eivissa.

Eugeni Molina Sirera

Enginyer de Mines de Balears i director de ses Salines. Autor, juntament amb Luis M. Vidal, de l'obra Reseña física y geológica de las Islas de Ibiza y Formentera.

Fou nomenat Fill Adoptiu de la Ciutat d'Eivissa a la sessió plenària de 14 de novembre de 1887, "quien ha contribuido con su constante trabajo y acertada dirección al desarrollo de la industria minera en esta Isla hasta el punto de poder continuarse los trabajos en las minas a pesar de la crisis por que atraviesa esta industria hace algunos años y muy especialmente al desarrollo de las Salinas a las que ha consagrado sus grandes conocimientos hasta el extremo de elevar la producción a donde jamas fue conocida, sacandolas e introduciendo en ellas todos los adelantos modernos…".
Molina reconstruí, amplià i modernitzà ses Salines d'Eivissa i Formentera. Gràcies a aquestes reformes millorà la situació econòmica i social de les nostres illes; la producció de sal es doblà en pocs anys i s'anà incrementant el nombre de treballadors. L'any 1899 se li dedicà un carrer (l'antic carrer de Dos de Mayo, en l'actualitat carrer de Lluís Tur i Palau). Morí a Eivissa l'octubre de 1908.

Emili Pou i Bonet

Palma 1830-1888. Enginyer de camins, canals i ports.

A conseqüència del Pla d'enllumenament marítim promogué la construcció de diversos fars de Balears. Com a Enginyer d'Obres Públiques de Balears, projectà les millores del port d'Eivissa. Aquest projecte li valgué l'admiració dels eivissencs i com a gratitud l'any 1887 se li dedicà un carrer que desemboca al port (l'antic carrer de sa Sèquia).
Director de les obres del port de Palma, de la Divisió Hidrològica d'Ourense i de Ciutat Real. Nomenat el 1868 enginyer en cap d'Obres Públiques de Balears, càrrec des del qual va projectar i dirigir les obres d'ampliació del port de Palma i el projecte general de millores del port d'Eivissa.

Redactà el projecte de la millora dels primers fars de les Balears i a Eivissa va dirigir les obres finals del far de l'illa dels Penjats. Va projectar i dirigir els fars de l'illa de sa Conillera, de Botafoc, de sa Punta Grossa, l'illa des Porcs, d'en Pou. A Formentera, el de Formentera o de la Mola.
Pou projectà també la carretera d'Eivissa a Sant Antoni. És també fill il·lustre de Palma.

Rafael Álvarez Sereix

(Madrid 1856-1935)

Director Superior d'Administració Civil, Enginyer de muntanyes, geodesta de l'Institut Geogràfic, membre de la Real Acadèmia Espanyola, President honorari de la Real Societat Geogràfica de Madrid i Governador Civil de Balears durant 1899 i 1900. Fou un fidel defensor dels serveis de Correus i treballà com a consultor i organitzador de rutes i serveis postals. Això li valgué ser nomenat Carter Honorari el 1893. Com a Governador Civil de Balears, visità Eivissa en diverses ocasions i el mes de novembre de 1899 i acompanyat per l'Inspector Provincial de Sanitat, el Sr. Monar, es convertí en el primer Governador Civil de Balears que visitava l'illa de Formentera. El motiu d'aquest viatge era estudiar les possibles causes de les nombroses defuncions que s'estaven produint.

Després d'una exhaustiva inspecció, el Sr. Monar confirmà que es tractava de paludisme, una malaltia comú també a altres llocs, però agreujada a aquesta illa per les miasmes de s'Estany Pudent i per una manca d'assistència mèdica adequada. Alvárez Sereix demanà al Ministre de Governació recursos del fons de calamitats públiques. Els formenterers quedaren molt satisfets i es declarà Fill Adoptiu de la Ciutat d'Eivissa el 5 de desembre de 1899 en gratitud pel seu interès per les nostres illes.

Federico Lavilla i González-Turija

Granada 1832/36 – Eivissa 1906. Militar i polític.

Arribà Eivissa desterrat per haver intervengut en un duel. Diputat provincial 2 vegades. La primera, a partir de 1873 pels municipis de Santa Eulària i Sant Joan; la segona per Eivisssa i Formentera -1880-1884- Declarat Fill adoptiu l'any 1872 sent alcalde

Marià Miravet Bofarull

Vice-president durant uns anys de la Colonia Ibicenca a Barcelona, entitat que es constituí el mes de març de 1911 i que pretenia apropar els pobles català i eivissenc, i ser el punt de trobada de tots els eivissencs que es trobaven a la Ciutat Condal.

Marià Mirabet, català i casat amb una eivissenca, fou nomenat Fill Adoptiu de la Ciutat d'Eivissa en un acte, on hi era present, el dia 10 de setembre de 1911, "por ser el alma de la Colonia Ibicenca, entidad que tanto y tan bueno hace en favor de los hijos de esta tierra que se hallan en Barcelona necesitados de amparo; que la Colonia lleva su abnegación hasta el punto de ir varios de sus socios a esperar la llegada de los vapores correos, para cercionarse de si conducen a algún ibicenco que necesite de sus auxilios…"

Bernat Calbet Juan

Comissari de Guerra, Diputat provincial i Alcalde de la Ciutat d'Eivissa de 1887 fins a 1891.

Nomenat Fill Adoptiu de la Ciutat d'Eivissa l'any 1871 "por cuanto viene proporcionando desde mucho tiempo trabajo y subsistencia a gran número de familias de esta Isla por medio de la explotación de varias pertenencias de mineral plomizo, cuya riqueza era desconocida por sus habitantes".
Fou ell qui donà un nou i gran impuls a la indústria minera que es trobava abandonada. Els més de dos-cents operaris que estaven repartits entre les diverses mines, donen una idea de l'esplendor d'aquesta activitat, que, malauradament, no durà gaires anys.

Salvador Mena Vivern

(Madrid 1877 – Eivissa 1936).

Comandant militar d'Eivissa entre 1925 i 1931. Havia pres part com a oficial a les batalles del Caney -on morí el general Vara de Rey- i de Lomas de San Juan (Cuba). Una vegada retirat va continuar residint a Eivissa.

El juliol de 1934 fou declarat Fill Adoptiu pels seus mèrits en el manteniment del batalló de música i després de la Banda Municipal de Música d'Eivissa.

Joan Marí Cardona

Religiós. Canonge-arxiver. Historiador. (Sant Rafel de sa Creu, 19 d'octubre 1925- Eivissa 2002).

El 1938 va ingressar al Seminari Conciliar d'Eivissa -on va conéixer Isidor Macabich Llobet a qui ajudà a classificar l'Arxiu de la Pabordia- i als de València i Palma, i a la Universitat de Salamanca, fins que va ser ordenat sacerdot el 1949. S'especialitzà en grec clàssic i fou nomenat rector de Sant Carles fins que el 1952 fou nomenat canonge arxiver de la Catedral d'Eivissa. Compaginà aquessta responsabilitat amb les classes de filosofia i grec al Seminari.

Llegeix més...