Religiós. Canonge-arxiver. Historiador. (Sant Rafel de sa Creu, 19 d'octubre 1925- Eivissa 2002).

El 1938 va ingressar al Seminari Conciliar d'Eivissa -on va conéixer Isidor Macabich Llobet a qui ajudà a classificar l'Arxiu de la Pabordia- i als de València i Palma, i a la Universitat de Salamanca, fins que va ser ordenat sacerdot el 1949. S'especialitzà en grec clàssic i fou nomenat rector de Sant Carles fins que el 1952 fou nomenat canonge arxiver de la Catedral d'Eivissa. Compaginà aquessta responsabilitat amb les classes de filosofia i grec al Seminari.

L'any 1959 fundà Radio Popular, la primera emissora radiofònica de les Pitiúses. Tenia l'estudi a la torre del campanar de l'església de Santa Creu. En fou director fins al 1979. Del 1982 al 1989 fou vicari general del bisbe d'Eivissa, i fins el 1992 fou director de Càritas Diocesana a Eivissa i Formentera. També fou president de l'Institut d'Estudis Eivissencs des de 1976 a 1994. L'any 1996 va ser president de s'Atalaia, societat que procurava per la recepció de TV3 a les Pitiüses. Col·laborador habitual de la revista Eivissa i l'almanac El Pitiüs, ambdós publicacions editades per l'IEE.

Autor d'una gran quantitat d'obres sobre història i geografia de les Pitiüses. Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. L'any 2000 va rebre la Medalla d'Or de la Comunitat. Declarat Fill Adoptiu de la ciutat a la seua mort.