Las Ciudades Patrimonio de la Humanidad de España se promocionan en Hamburgo con la exposición fotográfica “15 joyas de España”

Las Ciudades Patrimonio de la Humanidad de España se promocionan en Hamburgo con la exposición fotográfica “15 joyas de España”, que podrá visitarse en el Instituto Cervantes de la ciudad alemana hasta el 15 de julio

Desde el 31 de mayo al 15 de julio el Instituto Cervantes de Hamburgo acoge la exposición fotográfica “Ciudades Patrimonio de la Humanidad. 15 Joyas de España”.

El centro cultural español está ubicado en la Chilehaus, uno de los edificios más conocido de la ciudad alemana, obra maestra del expresionismo en ladrillo de 1925 del arquitecto Fritz Höger, declarada Patrimonio Mundial por la UNESCO en 2015, dentro del conjunto de Speicherstadt y el barrio de Kontorhaus.

La muestra, producida por el Grupo Ciudades Patrimonio de la Humanidad y que cuenta con la colaboración de Turespaña y del Instituto Cervantes, ofrece a través de un recorrido por 60 fotografías una sugestiva visión de los rincones, edificios y lugares más significativos de las 15 ciudades incluidas en la Lista del Patrimonio Mundial de la UNESCO:Alcalá de Henares, Ávila, Baeza, Cáceres, Córdoba, Cuenca, Eivissa, Mérida, Salamanca, San Cristóbal de la Laguna, Santiago de Compostela, Segovia, Tarragona, Toledo y Úbeda. Esta exposición se ha podido contemplar anteriormente en los Institutos Cervantes de Lyon (Francia), Utrecht (Países Bajos), Viena (Austria), Praga (República Checa) y en los Ayuntamientos de Valparaíso (Chile) y Bolonia (Italia).

Este proyecto se enmarca dentro del convenio de colaboración que el pasado año firmaron en Alcalá de Henares el Grupo Ciudades Patrimonio de la Humanidad y el Instituto Cervantes, para la promoción conjunta del patrimonio cultural de las 15 ciudades en el exterior, a través de la red de centros culturales del Instituto.

La exposición complementa la intensa promoción del Grupo en Alemania este año, con la reciente presencia de las 15 ciudades de la red en las ferias de turismo Reisen de Hamburgo e ITB de Berlín y la campaña de público final prevista para agosto con motivo del Museumsuferfest de Frankfurt, uno de los eventos más populares del verano alemán.

Cloenda dels talleres de llengua per a infants nouvinguts

S'ha celebrat la cloenda dels talleres de llengua per a infants, organitzats pel Departament de Normalització Lingüística de l'Ajuntament d'Eivissa, en el que hi han participat al voltant de 40 estudiants de primària, d'entre 6 a 12 anys, de diferents nacionalitats. 

Els tallers de llengua, organitzats pel departament de Normalització Lingüística de l’Ajuntament d’Eivissa i que compten amb una llarga trajectòria, han vist incrementada notablement la seua demanda en aquests darrers cursos. Els tallers estan dissenyats per oferir una eina de recolzament a les escoles en la seua tasca diària quant a acolliment d’infants nouvinguts, així com una ajuda externa en la millora de les competències lingüístiques en català dels infants de primària en general.

És així com en aquests tallers es dóna prioritat a la pràctica de la comprensió i expressió oral de la llengua catalana d'una forma lúdica, alhora que aprenen diversos aspectes de la nostra cultura que els ajuden a conèixer millor el lloc on viuen. Aquestes característiques dels tallers fan que els infants aprenguin a entendre i expressar-se millor en  llengua catalana, cosa que redunda positivament en la seua tasca diària a l'escola i en un millor coneixement de la societat en què viuen.

L’oferta dels tallers es fa directament a les famílies a través de les escoles, de forma que és el mateix professorat qui aconsella l’assistència dels infants a aquesta activitat per tal de millorar les seues competències lingüístiques.

El format dels tallers són de 25 hores de duració,  repartides en dues classes setmanals d'una hora a l'escola de sa Bodega. L'alumnat, per tal d'una major adequació a les seues característiques i interessos, es reparteix en dos grups d'edat: infants de 1r a 3r de primària, d'edats compreses entre 6 i 8 anys, i un segon grup per a infants de 4t a 6è de primària, és a dir, d'entre 9 i 12 anys.

Durant aquest curs 2015-2016 s’han impartit dos mòduls, repartits en un total de cinc grups per donar cobertura a tota la demanda existent.

Ahir els infants celebraren la clausura del segon mòdul, impartit de febrer a maig. Al voltant d’una quarantena d’alumnes recolliren el seu diploma que acredita l’assistència al Taller de Llengua.

Les nacionalitats dels infants són molt diverses:
4 de Paraguai
4 de Equador
14 de Marroc
6 de Filipines
5 de Romania
1 de Xina
1 de Veneçuela
1 de Paquistan
1 de El Salvador
1 de R. Dominicana
1 de Bèlgica
1 de Cuba
2 de Brasil
2 de Bolívia
10 que venen de la resta de l'estat espanyol (País Basc, Andalusia, Extremadura, Galícia).

Tots els alumnes procedeixen dels centres escolars del municipi d’Eivissa: CEIP Poeta Villangómez, Can Cantó, Cas Serres, Sa Bodega, Can Misses, Sa Graduada, sa Blanca Dona i sa Joveria.

Trobada amb la consellera de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears, Ruth Mateu i el Director General de Cultura, Jaume Gomila

El regidor de Cultura i Patrimoni de l'Ajuntament d'Eivissa, Pep Tur, ha mantingut una trobada amb la consellera de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears, Ruth Mateu i el Director General de Cultura, Jaume Gomila.
Durant la trobada, han realitzat una visita al Museu d'Art Contemporani, dirigit per la directora del MACE, Elena Ruiz.

Signatura de convenis de col·laboració amb entitats culturals del municipi

El regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Eivissa, Pep Tur, ha signat convenis de col·laboració amb les entitats culturals de la Colla de Vila,l'Associació de teatre Experimental Escola d'Arts i Oficis i el grup de teatre GAT, per valor de 14.000 euros.

Els convenis serviran perquè les associacions posin en marxa diversos cursos relacionats amb el foment del folklore i l'ensenyament i promoció del teatre amb la realització de diversos cursos. Del total, 3.000 euros van destinats a la Colla de Vila, 3.000 per a L'escola de teatre Arts i Oficis i 8.000 al GAT.

L'ajuntament d'Eivissa elabora el primer cens de persones sense sostre i persones que viuen a infrahabitatges al municipi d'Eivissa

La regidoria de Benestar Social de l'Ajuntament d'Eivissa ha presentat avui el primer cens de persones sense sostre i persones que viuen a infrahabitatges al municipi d'Eivissa. Segons les dades recollides al municipi resideixen 17 persones al carrer i 59 es troben a diferents assentaments.

L'objectiu es poder saber, de manera acurada i amb criteris tècnics i professionals, la situació i ubicació d'aquestes persones  per poder elaborar i crear un ventall de recursos d'assistència adequats al municipi i integrats a la xarxa d'inclusió social, un espai de coordinació entre les diferents entitats que treballen amb les persones en risc o situació d'exclusió social.

Aquestes dades s'han presentat avui per la Mesa d'Inclusió Social a la que hi han assitit el tinent d'alcalde de Benestar Social de l'Ajuntament d'Eivissa, Joan Ribas, Gustavo Gómez, coordinador de Caritas Eivissa, Flora Aznar, treballadora social de la Unitat d’Emergència Social de Creu Roja, Veronica Gutierrez , treballadora social del Centre de Salut d’Es Viver, Alfredo Molina, treballador Social del Centre d’Acollida Municipal i Xavier Vilamanyà, Director de benestar Social de l'Ajuntament d'Eivissa

El tinent d'alcalde de Benestar Social Joan Ribas, ha assegurat que “la feina que es porta a terme és la d’establir línies de treball conjuntes i coordinades per tal de ser més eficients amb els recursos amb els que compta cada entitat”.
Així mateix, amb aquesta informació es pot valorar la necessitat de redefinir recursos i prestacions, establir planificació d’actuacions i traslladar propostes de planificació futures en recursos i equipaments cap al grup de població que s’atén.

El cens de persones sense sostre es va dur a terme el passats dia 23 de febrer i els resultats responen exclusivament a les persones que es varen trobar al carrer en aquella data. En concret son 17 persones les que viuen a diferents zones del municipi. La metodologia empleada va consistir en establir tres zones d'actuació prioritari pel perfil urbà del municipi: la zona perifèrica, zona cinturara  i la zona urbana. L'actuació es va dur a terme amb 47 voluntaris i voluntàries a més del personal propi de la regidoria de Benestar Social que elaboraren fins a 10 expedients realitzats pel mètode de l'observació amb l'anàlisi de multitud d'ítems i 7 entrevistes directes amb diferents persones.

El perfil de les persones sense sostre que viuen al carrer es molt variat i respon majoritàriament a homes entre 40 i 50 anys d'edat, sense feina, de nacionalitat espanyola i que fa anys que resideixen al carrer.
Totes aquestes persones estan ateses per diferents serveis amb els que compta el municipi, com la Unitat d'Emergències Social de Creu Roja, el Centre d'Acollida Municipal  i el centre de dia de Caritas.

Per altra banda, també s'ha donat compta de que s'ha activat en cinc ocasions  durant aquest hivern el protocol de climatologia adversa, moments en els que s'han ofert un total de 75 places d'allotjament al CAM durant el mesos d'hivern, de les que finalment només se'n varen ocupar 27. Durant els dies assenyalats, tant Creu Roja com Cáritas han incrementat l'horari de feina i s'han repartit mes mantes i roba d'abric i menjar calent a les persones que decidiren mantenir-se al carrer.

Per altra banda, des de la Mesa d'Inclusió Social, també s'ha elaborat un document en el que es recullen els principals llocs on s'ubiquen les persones sense llar que viuen en infrahabitatges. El nombre de persones varia molt segons quan es facin. Segons les dades recollides el mes de març d'aquest any, al municipi d'Eivissa hi ha 59 persones visquen en infrahabitatges a diferents assentaments. Des dels serveis socials de l'Ajuntament d'Eivissa es manté un contacte continuat amb aquestes persones, entre les que no s'hi ha detectat cap nucli familiar amb infants, i se'ls informa de la xarxa de recursos existent. Molts d'ells utilitzen ja  recursos puntuals com el servei de dutxes, bugaderia o consigna del Centre d'Acollida o el recurs de treball individualitzat que s'ofereix des de les unitats de treball social.

Enllaç a:
· Resultats del cens
· Perfil del voluntariat
· Mapa del cens