Ja a la venda les entrades de l'obra "El sonido oculto", protagonitzada per Toni Acosta i que tindrà lloc aquest divendres 3 de novembre, a les 20h, a l'auditori de Can Ventosa. Entrades disponibles en https://culturaentradesonline.eivissa.4tic.com/par-public/rest/evento/id/4093742
Les inscripcions per als cursos de català ja han obert les seues portes.
Jean-Louis Lebris de Kerouac (Lowell, Massachusetts (EUA) 1922 – Florida, 1969). L’escriptor protagonista del mes d’agost a les biblioteques municipals d’Eivissa ciutat va arribar a la Universitat de Columbia a Nova York gràcies a una beca de futbol. El 1940 va arribar a la facultat i després de patir una lesió va començar a dedicar-se a la seua veritable passió, la literatura. Va començar a faltar a les classes amb regularitat i vagava sovint pels carrers de Nova York. El 1941 després d'una discussió amb l'entrenador va deixar els estudis.
Per primera vegada, la Secció Oficial de Llargmetratges d’Ibicine adquireix caràcter internacional i el festival inclou una Secció de Curtmetratges Infantils
El 30é aniversari del festival Eivissa Jazz començarà el dia 5 de setembre a la plaça Sota Vila, situada a la continuació del carrer Comte de Rosselló, amb una mostra de jazz balear encapçalada pel guitarrista menorquí Pere Arguimbau i per la Big Band Ciutat d’Eivissa. Un concert gratuït que donarà pas a les tres nits al baluard de Santa Llúcia i al concert final de Sílvia Pérez Cruz al parc Reina Sofia.
Pere Arguimbau arribarà a la nostra illa per a celebrar un altre aniversari jazzístic a les Balears com és el del festival Jazz Obert de Menorca, que organitza des de fa vint anys l’Associació d’Alligàtors. Per aquest motiu, el passat mes de març el quintet del trompetista eivissenc Pere Navarro va presentar el seu disc més recent a l’auditori de Sant Lluís de Menorca. Una col·laboració entre festivals que esperem pugui continuar en properes edicions.
Després de proclamar-se campió d'Espanya de la distància, Jesús Ramos s'ha proposat un nou repte: aconseguir el rècord nacional de 10K en ruta a la Cursa Patrimoni Eivissa.
La Biblioteca Municipal d’Eivissa dedica el mes de gener, dins el cicle l’escriptor del mes, a l’il·lustrador Joan Escandell Torres amb motiu de l’aniversari de 60 anys com a dibuixant.
Joan Escandell Torres va néixer a Eivissa, al barri de sa Penya, l’any 1937. Als 9 o 10 anys començà a dibuixar historietes d’acció. Va realitzar els seus primers estudis a Sa Graduada d’Eivissa i als dotze anys, entrà a estudiar a l'Escola d’Arts i Oficis on va aprendre les bases del dibuix. S’establí a Barcelona, on començar a treballar com a dibuixant de còmic per a l’Editorial Bruguera a principis dels anys 60.
Joan Fuster i Ortells.- Sueca (València), 1922 – Sueca (València), 1992. El 1943 va començar els estudis de Dret a la Universitat de València i els va combinar amb la formació autodidacta, que el va encaminar cap a la via de crític i columnista d'ofici. Un any més tard, va publicar a l'almanac Las Provincias el primer article escrit en català: "Vint-i-cinc anys de poesia valenciana". Del 1946 al 1956 va codirigir amb Josep Albi la revista Verbo. A partir del 1947, any que es llicencià en Dret, i durant uns anys, va exercir d'advocat a Sueca, on va residir sempre. Paral·lelament, va fer col·laboracions periòdiques a la premsa: va escriure per a València, Levante, Jornada, també per al setmanari barceloní Destino i per a algunes revistes catalanes que van veure la llum a l'estranger (a Mèxic, va participar en la publicació d'un fascicle que es va titular La literatura catalana a la Renaixença). Els seus primers llibres, però, són de poemes: Sobre Narcís (1949), Ales o mans (1949), Terra en la boca (1953) i Escrit per al silenci (1954). La seua poesia la va recollir després en el volum Set llibres de versos (1987). El 1954 Francesc de Borja Moll li va editar a Mallorca El descrèdit de la realitat, assaig amb el qual va iniciar una brillant carrera d'assagista. Va col·laborar a El Correo Catalán (1961-66). El 1962 va publicar Nosaltres els valencians, un autèntic revulsiu entre sectors immobilistes de la societat valenciana. Arran d'aquest llibre, l'autor va ser objecte d'amenaces.
L’escriptor barceloní Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), d’extracció humil i esperit rebel, és a qui retem homenatge aquest mes d’agost per ser el centenari de la seva mort. Conegut com a poeta d’avantguarda, també fou llibreter i editor altament autodidacte.
 Fulletó Joan Salvat-Papasseit | [Fulletó Joan Salvat-Papasseit] | 3889 kB |
Joan Veny i Clar, escriptor del mes d’agost a la Biblioteca Municipal d’Eivissa, amb motiu del 85è aniversari del seu naixement.
Joan Veny i Clar (Campos, Mallorca, 22 d’agost de 1932).
Va estudiar a les universitats de Barcelona, Lovaina i Poitiers, i es doctorà en filologia romànica el 1956, amb una tesi sobre els paral·lelismes lèxics en els dialectes catalans, publicada a la Revista de Filología Española en 1958-60.
Catedràtic d’institut, professor adjunt de lingüística romànica (des del 1955) i catedràtic de dialectologia catalana (1983, i a partir del 2002, catedràtic emèrit) a la Universitat de Barcelona, ha pres part en nombrosos congressos i ha publicat articles sobre lingüística catalana —especialment sobre dialectologia i etimologia— a la Revue de Linguistique Romane, el Boletim de Filologia, Orbis, Estudis Romànics, etc., a més de diverses miscel·lànies i volums col·lectius. Ha publicat l’edició del Regiment de preservació de pestilència de Jacme d’Agramont (1971) i les obres Els parlars (1978), Estudis de geolingüística catalana (1978) i Introducció a la dialectologia catalana (1986).
