Febrer 08, 2023

ajuntamentdaltvila

Ultimes notícies

cetis

En les ponències es presenten nous usos per als excedents de Posidònia com l'ús en edificis públics o solucions viables per a regeneració o abocadors

La Demarcació d'Eivissa i Formentera del Col·legi Oficial d'Arquitectes d'Illes Balears ha acollit aquest cap de setmana la I Jornada Posidònía Futur, que ha reunit experts de diferents àmbits per compatir les seves experiències en matèria de preservació i gestió; usos actuals, innovació i nous projectes. Organitzada pel Ajuntament d’Eivissa, en el marc del programa ‘Viu la Posidònia’, la jornada ha comptat amb la intervenció del conseller de Mobilitat i Habitatge del Govern dels Illes Balears, Josep Marí Ribas, i del regidor de Patrimoni del Ajuntament, Pep Tur. Entre els participants, a més de la tècnica de Medi Ambient, Aurora Morero, arquitectes com Carmen Navas-Parell (presidenta de la Demarcació d'Eivissa i Formentera del Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears), Carles Oliver (IBAVI), Salvador Roig i Álvaro Martínez. Per part de la Universitat d'Illes Balears, Cristian Carmona, ha explicat estudis i assajos sobre posidònia com a material de construcció i, des de la Universitat d'Alacant, Juana Jordà i Antonio Pastor-López, han presentat el projecte CICIT sobre l'ús de la posidònia per al segellament i restauració d'abocadors d'inerts.

El programa de la jornada tècnica també ha comptat amb Jorge Moreno, tècnic de Protecció d'Espècies, en representació de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat del Govern dels Illes Balears; amb Marcos Tur Witt, dissenyador en permacultura o Balma Albalat Oliver, oceanògrafa i tècnica de l'àrea marina del GEN GOV.
El regidor de Patrimoni del Ajuntament, Pep Tur, ha agraït al Col·legi d'Arquitectes la cessió de la Sala Broner per a la jornada i ha donat la benvinguda als participants explicant que “aquesta jornada s'emmarca dins del programa Viu la Posidònia, impulsat pel Ajuntament d’Eivissa, per a posar el valor, difondre i donar a conèixer tot el que envolta a aquesta meravellosa planta marina que tenim en les nostres costes. Es tracta d'un programa que, després d'anys de treball, ha rebut diferents reconeixements, com el premi internacional Alimara de turisme sostenible, i que a poc a poc, ha anat més enllà de les fronteres de la nostra pròpia illa i ja s'està treballant en programes de conservació d'aquestes prades amb les ciutats de Dénia i Cambrils”.

El regidor ha recordat que “la prada de Posidònia oceànica forma part també de la declaració de patrimoni mundial. Crec que és important, en aquest sentit, no solament conèixer l'espai natural en si, sinó també tots els usos i tots els avantatges que han passat a formar part de la cultura i de la quotidianitat de l'illa a través de la història. Els usos de la Posidònia han estat molt variats, també s'han anat descobrint altres nous, i aquesta jornada serveix per a aprofundir en tots aquests aspectes i crear noves sinergies amb el Govern, la Universitat de Illes Balearares, la Universitat d'Alacant, GEN-GOB, el Col·legi d'Arquitectes i totes les entitats, organismes i persones que a partir d'avui formen part d'aquesta xarxa de treball”.

El conseller de Mobilitat i Habitatge del Govern dels Illes Balears, Josep Marí Ribas ‘Agustínet’, va subratllar que “és importantíssim que les prades de Posidònia siguin Patrimoni de la Humanitat des de 1999 i també que es desenvolupin aquestes jornades amb l'objectiu de no perdre i aprofundir en els valors i en la importància que té aquesta planta, més encara en un moment de canvi climàtic innegable”.

A continuació ha recordat que, “ja en 2018 es va fer el Decret de Posidònia a Illes Balears i en 2019 la Llei de Canvi Climàtic, una llei nova, atrevida i valenta, que ha estat copiada en molts aspectes per les lleis estatals i s'ha fet aquí a Balears perquè cada veus som més conscients dels valors que tenim i de la importància de protegir-los”.
A més, en el context de la jornada, ha anunciat que “pel que fa a Ports de Balears i a la gestió de camps de boies, s'han establert zones restringides i caldrà augmentar-les, en aplicació del Decret Posidònia. Aquests fondejos incontrolats han fet molt mal. Haurem de fer una ampliació de camps de boies, cosa que significa que caldrà passar dels 8 que tenim actualment a 5 més, dos d'ells a Eivissa, per a intentar eliminar els que incontrolats”.

Finalment, i des de la seva responsabilitat en el IBAVI, ha destacat que “també vam tenir la sort que el projecte Life Reusing Posidònia va ser premiat per la Unió Europea i això ha suposat un revulsiu. Avui tenim 10 projectes amb aquesta utilització de la Posidònia com a aïllant i crec que des de les institucions públiques i des d'on gestionem el que és de tots, és important destacar que aquests habitatges públics no són de baixa qualitat, sinó tot el contrari. Ens hem preocupat a ser un referent en matèria d'aïllament amb Posidònia i en la utilització d'elements naturals de quilòmetre zero que puguin servir com a referent, també en la lluita contra el canvi climàtic”.

Per part seva, Carles Oliver, arquitecte del IBAVI, ha assenyalat en les seves conclusions que “quan es protegeix la Posidònia, no s'estan protegint les fulles mortes, sinó que s'està protegint tot l'ecosistema dunar. A partir d'aquí sí que existeix un excedent d'aquesta Posidònia. Per sort a Balears encara tenim un excedent a les platges que ens permet recol·lectar un cert volum de material. Aquesta recol·lecció, si es fa de manera respectuosa, exemplifica el tipus de relació que hauríem d'establir amb els recursos per a donar resposta al problema que tenim ara mateix de sobre explotació del planeta. Per tango, la gestió de la Posidònia és fonamental en aquest nou model de relació”.
Aurora Moreno, tècnica de Medi Ambient de la regidoria de Medi Ambient, Urbanisme i Transició Energètica del Ajuntament d’Eivissa, després d'explicar les actuacions del seu departament en aquesta matèria, ha destacat que “aquesta jornada ha estat molt interessant per a plantejar-nos noves possibilitats sobre què podem fer amb l'excedent municipal de Posidònia. El nostre objectiu és retornar tot el material que retirem, però avui s'han plantejat nous usos mediambientals i sostenibles, en els quals diferents administracions podem compartir experiències”.

cetis

Álvaro Martínez Gil, arquitecte tècnic i expert en certificacions de sostenibilitat en l'edificació, ha conclòs que “la Posidònia és un material apte, fins i tot òptim, per als segells d'eficiència energètica en l'edificació”.

Sota el títol “Estudis i assajos sobre Posidònia com a material de construcció”, Cristian Carmona, professor i membre del grup de recerca “Construccions arquitectòniques i enginyeria de l'edificació” de la Universitat de les Illes Balears (UIB), ha afirmat que "la posidònia oceànica és una solució tradicional constructiva ideal per a la seva utilització com a aïllament tèrmic. L'estudi de diferents materials naturals i els seus usos tradicionals ha d'imposar-se com un factor determinant en la reducció d'emissions de CO2 associades a la construcció”.

Carmen Navas-Parell, presidenta de la Demarcació d'Eivissa i Formentera del Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears, ha posat de manifest que “sembla que hi ha una tendència de tornada als orígens en la manera de construir per a reduir l'actual nivell d'emissions. Des del col·legi necessitem que es continuïn fent aquests assajos, estudis i proves i que, si es fomenta l'ús de materials naturals tradicionals i sostenibles, puguem tenir la informació tècnica sobre ells per a poder desenvolupar els nostres projectes com exigeix la normativa. M'ha encantat escoltar a Cristian Carmona, de la UIB, que ha explicat que s'estan desenvolupant aquests estudis i precisament és una de les peticions que ens feien els nostres col·legiats quan des d'algun ajuntament els exigien l'ús de segons quin material a l'hora de rehabilitar i construir, per la qual cosa ens sembla una idea estupenda i estem a l'espera que es publiquin totes aquestes dades en algun document, tant sobre la Posidònia com d'altres materials tradicionals”.

La Universitat d'Alacant també ha tingut representació en la jornada. El doctor Antonio Pastor-López ha posat de manifest que “entre les conclusions creiem que és important instar les administracions d'àmbit local i Mediterrani a investigar i estudiar si hi ha noves possibilitats de regeneració en escenaris concrets. El material de Posidònia que ja està apilat, i que és menys probable que es pugui transportar una altra vegada a la platja, sí que es podria utilitzar en experiències de revegetació. Els municipis podrien adaptar els seus mètodes tradicionals de neteja de la platja a un nou paradigma de gestió de la Posidònia i així aconseguir, si a més hi ha recerca amb espècies autòctones, que es puguin trobar solucions viables per a regeneració i abocadors”.

La professora Juana Jordà ha afegit que “la nostra conclusió evident és que la Posidònia no ha d'utilitzar-se de manera indiscriminada, però el que si que necessitem és investigar possibles usos perquè en el moment que sorgeixi un problema poder aplicar solucions. Probablement no tenim tot el coneixement, però si que hem avançat per a poder actuar d'una forma més ràpida”.

Marcos Tur Witt, dissenyador en permacultura, va opinar que “la jornada ens ha donat una visió molt rica sobre la Posidònia. Des del meu punt de vista és molt important insistir que hem de girar la mirada cap al local: Els recursos són aquí i hem de fer tot el necessari per a cobrir les nostres necessitats bàsiques amb el que tenim i necessitem molta més recerca, necessitem aprendre i recuperar els coneixements del passat, però també investigar noves tècniques de futur”.

Balma Albalat, oceanògrafa de GEN-GOB, va assenyalar que “ha estat molt interessant compartir les diferents visions del que s'està fent composicions. Des del nostre punt de vista, pensem que necessitem una gestió molt valenta de la Posidònia pels escenaris climàtics als quals ens enfrontem i especialment tenint en compte la vulnerabilitat dels sistemes insulars i, per tant, necessitem unes polítiques de decreixement que vagin acompanyades d'una conservació de la Posidònia que es basa en la prevenció. Hem d'anar a màxims, no a mínims de conservació, i tenir unes dades robustes i rigoroses de l'estat de conservació de les prades i a partir d'aquí podrem parlar del que fem”.

També va intervenir en la jornada l'arquitecte Salvador Roig, que ha posat de manifest en les seves conclusions que “les algues seques s'utilitzaven en les cobertes d'una majoria de les diferents construccions tradicionals de les Pitiüses. Formaven una de les diferents capes que conformen la coberta. La capa d'algues tenia, al meu entendre, una doble funció: la d'actuar d'aïllant tèrmic i, al mateix temps, d'element que permetia repartir els elements secundo i les càrregues de la capa superior d'argiles”.

A això ha afegit que “les algues tenien altres usos a les activitats tradicionals, agrícoles i ramaderes. Ni aquests usos, ni diguem els constructius, feien que desapareguessin totalment de les platges i algues. Si això passava era degut als temporals, que bé aviat les retornaven i això feia que el litoral arenós es conservés. No és sostenible retirar-les de les platges. Penso que tampoc ho serà reutilitzar-les per a nous usos a la construcció, a l'agricultura o a la ramaderia, excepte, potser, aquells que comportin el seu ús en una escala molt reduïda. La posidònia ha de romandre en el seu mitjà, protegida i conservades d'impactes antròpics, i les algues seques han de romandre a les platges, per a preservar-les i regenerar-les”.

Finalment, en la jornada va participar a més Jorge Moreno, tècnic de Protecció d'Espècies, en representació de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat del Govern dels Illes Balears, qui ha subratllat que “la implantació del decret posidònia contempla la seva utilització com a ús tradicional en construccions per a aïllant. Aquesta faceta, a més del valor cultural que té com a recuperació d'usos culturals, suposa un valor afegit a nivell ambiental com a reducció de materials de construcció més contaminants. És necessari aprofundir en la regulació d'aquestes activitats per a optimitzar el balanç entre el seu ús i els efectes que la seva retirada suposa en la conservació de l'espècie i dels hàbitats dels quals formen part. És important treballar conjuntament amb els professionals del sector per a unificar criteris i trobar solucions. Aquesta jornada ha estat un excel·lent exemple i un avanç en aquesta necessitat”.

Wpp