Joan Fuster, escriptor del mes de novembre a la Biblioteca Municipal de Can Ventosa
Joan Fuster i Ortells.- Sueca (València), 1922 – Sueca (València), 1992. El 1943 va començar els estudis de Dret a la Universitat de València i els va combinar amb la formació autodidacta, que el va encaminar cap a la via de crític i columnista d'ofici. Un any més tard, va publicar a l'almanac Las Provincias el primer article escrit en català: "Vint-i-cinc anys de poesia valenciana". Del 1946 al 1956 va codirigir amb Josep Albi la revista Verbo. A partir del 1947, any que es llicencià en Dret, i durant uns anys, va exercir d'advocat a Sueca, on va residir sempre. Paral·lelament, va fer col·laboracions periòdiques a la premsa: va escriure per a València, Levante, Jornada, també per al setmanari barceloní Destino i per a algunes revistes catalanes que van veure la llum a l'estranger (a Mèxic, va participar en la publicació d'un fascicle que es va titular La literatura catalana a la Renaixença). Els seus primers llibres, però, són de poemes: Sobre Narcís (1949), Ales o mans (1949), Terra en la boca (1953) i Escrit per al silenci (1954). La seua poesia la va recollir després en el volum Set llibres de versos (1987). El 1954 Francesc de Borja Moll li va editar a Mallorca El descrèdit de la realitat, assaig amb el qual va iniciar una brillant carrera d'assagista. Va col·laborar a El Correo Catalán (1961-66). El 1962 va publicar Nosaltres els valencians, un autèntic revulsiu entre sectors immobilistes de la societat valenciana. Arran d'aquest llibre, l'autor va ser objecte d'amenaces.
