L'Ajuntament d'Eivissa inaugura aquest divendres la mostra 'Luz Azul', que se suma a la celebració del 150 aniversari del naixement de Narcís Puget Viñas
El Museu Puget acollirà aquesta exposició fins al 16 de juny i aquest mes es podrà visitar de dimarts a divendres, de 10 a 16.30 hores, i dissabtes i diumenges, de 10 a 14 hores
Gairebé una setmana després de presentar a Es Polvorí una mostra dedicada a Narcís Puget Viñas pel seu 150 aniversari, l'Ajuntament d'Eivissa inaugurarà aquest divendres, a les 18 hores, la mostra 'Luz Azul' sobre aquest artista eivissenc on el públic podrà contemplar dibuixos realitzats sobre paper, en diàleg amb una selecció de ceràmiques d'ús domèstic dels segles XVII i XVIII trobades durant les excavacions al solar de l'antic Hospital Vell de Dalt Vila.
El Museu Puget acollirà aquesta exposició fins al 16 de juny i al març es podrà visitar de dimarts a divendres, de 10 a 16.30 hores, i dissabtes i diumenges, de 10 a 14 hores.
“El Museu Puget està dedicat a l'eivissenc Narcís Puget Viñas, juntament amb l'obra del seu fill, l'aquarel·lista Narcís Puget Riquer (Eivissa,1916 – Barcelona,1983) i, com no podia ser menys, ens hem volgut sumar a la seva commemoració amb la exposició Llum Blava. L'art de dibuixar, que comprèn dibuixos de Puget Viñas, en diàleg amb una selecció de ceràmiques d'ús domèstic de procedència italiana i catalana dels segles XVII i XVIII, trobades durant les excavacions auspiciades pel Consell Insular d'Eivissa al solar de l'antic Hospital Vell de Dalt Vila els anys 1996, 1997 i 2021”, ha explicat la regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Eivissa, Carmen Domínguez.
Per la seva banda, la directora del Museu d'Art Contemporani d'Eivissa (MACE), Elena Ruiz, ha assenyalat que Luz Azul proposa un diàleg entre dibuixos, d'una banda els realitzats sobre paper per Narcís Puget Viñas i de l'altra els realitzats a les ceràmiques per artesans anònims.
“Aquesta fusió proporciona una idea de com el dibuix es pot fer sobre diferents suports i amb diferents tècniques per aconseguir els seus propòsits; en el cas de Puget Viñas, l'exploració de les maneres de representació de les imatges, i en el cas de les ceràmiques, l'ornamentació de les diferents peces”, ha assenyalat Ruiz.
Analitzant els dibuixos de Puget Viñas que es podran contemplar a la mostra, cal destacar que es tracta majoritàriament d'apunts del natural, on l'artista tracta de captar a mà alçada i amb relativa rapidesa, les posicions i els moviments de les figures.
També hi ha esbossos en què explora els enquadraments i composicions probables per a pintures posteriors dutes a terme a l'oli sobre tela, tècnica habitualment emprada per ell. La major part dels dibuixos estan realitzats a llapis sobre petits trossos de paper divers, de poc gramatge, reforçat a posteriori amb cartolines encolades pel revers per donar-los més resistència i fust. Els papers són majoritàriament de color ivori i presenten una superfície rugosa, de gra gruixut.
Així mateix, hi ha també un petit percentatge de dibuixos a carbonet, amb llapis violeta i un amb ploma. El petit format d'aquests dibuixos facilita la feina a peu de carrer, cosa que requereix execucions àgils i gairebé instantànies, per això alguns són simples línies de contorn.
El valor memorístic que contenen aquests dibuixos i la intenció de ressaltar l'essència de la imatge són un veritable quadern de camp de l'autor. Els temes són propis de la temàtica costumista; escenes de carrer, el port, la font, els carros, el ròssec de mercaderies sobre rucs, les labors de pesca i d'agricultura, els jocs dels nens, o el vestit tradicional de la dona.
“Quan explora amb el llapis les posicions i els moviments d'animals i figures, traça les línies mestres, les posicions, els volums i les proporcions, sense aturar-se a dibuixar ombres, llums o atmosferes. Els seus dibuixos fixen l'essencial més que les coordenades espaciotemporals i prescindeixen del que és aleatori o circumstancial.
Es percep que en la manera de dibuixar, Puget Viñas atorga gran importància a l'escala entre objectes i figures. Sovint resol el seu objectiu d'un sol traç sinuós –gairebé un arabesc– i altres vegades és més detallista, encara que gairebé sempre la seva solvència i perícia denota la seva gran experiència i pràctica a captar la visió global del que li importa. En els dibuixos a carbonet, de més format que els dibuixos a llapis, els traços són més gruixuts i angulosos, com si el seu interès fos sotmetre les formes a vigorosos esquemes lineals”, afegeix la directora del MACE.
Per tant, a tots els dibuixos de l'artista eivissenc hi ha una intenció d'exploració d'harmonia i de proporcionalitat.
En aquells que representen localitzacions concretes d'Eivissa, destaquen el porxo de l'Església de Santa Eulària, unes dones assegudes en un banc del passeig de Vara de Rey amb el seu característic suport de ferro forjat, un racó de plaça de Vila amb la fornícula de la estàtua del togat romà, les andanes de la ciutat i un dibuix curiós per allò anecdòtic del tema: la cerimònia d'un bateig.
Conjunt de ceràmiques
D´altra banda, l´exposició recull un conjunt de ceràmiques dipositat temporalment al´Ajuntament d´Eivissa, procedent de les excavacions dirigides per Joan Ramon Torres (Tècnic del Consell Insular d´Eivissa) al´antic solar de l´Hospital Vell de Dalt Vila. Entre el material trobat destaca un conjunt de ceràmiques d'ús domèstic de procedència catalana i italiana, datades a la segona meitat del segle XVII i principis del XVIII.
El conjunt de vaixelles catalanes de taula, que han estat estudiades per les arqueòlogues Rosa Gurrea, Ángeles Martín i Andrea Torres, estan vidriades i decorades a mà sempre en tons blaus sobre fons blanc.
Les formes més comunes són els plats de diverses mides, però també s'han trobat fonts, escudelles, tasses, bols i altres formes. Les peces catalanes que s'exposen sovint tenen concentrada la decoració al disc, decorant l'ala amb motius esquemàtics i en el fons motius figurats o vegetals realitzats amb traços gruixuts.
Aquestes ceràmiques van ser molt populars i hi ha una gran diversitat decorativa, en elles es perceben influències principalment italianes, sense descartar altres estils europeus o orientals.
Les ceràmiques italianes arriben a Eivissa probablement gràcies al trànsit directe de mercaderies amb ports importants com el de Gènova, o indirectament a través de Barcelona o Palma de Mallorca. Són productes que procedeixen de la regió de Ligúria, on es troben tallers importants com els de les ciutats de Savona, Albisola i Pisa.
Les peces es caracteritzen per fer servir una doble tonalitat de blau, l'esmalt base que recobreix la peça en to clar i la composició en fosc, tècnica que rep el nom de blu berettí. Estan decorades amb dibuixos a mà alçada, habitualment amb motius vegetals molt estilitzats o representacions figurades. “Per Goethe, el blau era el color més proper a la llum. La llum, sent alhora visible i immaterial, era descrita per Sant Agustí com la visibilitat del que és inefable”, ha apuntat la directora del MACE.
Després de l'experiment de Newton cap al 1666, l'espectre cromàtic reconeix set colors principals, entre els quals hi ha dos blaus. A partir del s. XVII els blaus cobren gran protagonisme i exerceixen un paper simbòlic lligat als somnis, les llibertats i el progrés.
La procedència dels pigments blaus prové de llocs llunyans, com l'Orient, les Índies i l'Àfrica, arriben a les ciutats portuàries europees seguint rutes comercials, cosa que va fer que fossin un producte molt car, i gairebé prohibitiu. De fet, el seu ús es va regular a les ciutats d'Alemanya i França al començament del s. XVII i només s'allibera el 1737 a França com a mesura política. Però l'ascens i la popularitat del blau va superar qualsevol intent de control i es va anar estenent, alhora que s'aconseguien nous tons, com el blau de Prússia, el blau ceruli, el blau turquesa, el blau Royal o el blau de Pèrsia, i molts més. Tot això fa que el color es converteixi en un concepte cultural i que la seva apreciació variï en funció del moment cronològic i social.
No serà fins al Renaixement quan el blau s'utilitzi a la veduta, en cels, fons, rius i mars, precisament quan els artistes s'afanyen a representar la distància amb el recurs de la perspectiva. Malgrat tot, els blaus estaven presents en miniatures i còdexs, en joieria i orfebreria, en vidrieres, i com no, a la ceràmica.
El blau, associat conceptualment al mar oa l'oceà, fa referència a la comunicació i al viatge que durant segles fou l'única via. Els corrents comercials i culturals van ser possibles gràcies a la navegació i el mar ha estat objecte d'inspiració d'artistes de tots els temps. “Hem volgut donar un sentit poètic a aquesta exposició que parla de dibuix i de llum, per tant del blau perquè el dibuix té quelcom eteri, de lleugeresa i de subtil i fluida existència. Dibuixar és gairebé com volar vorejant amb les nostres mans la superfície de la matèria, amb un sentit d'elevació i ascensió espiritual. Dibuixar és solcar el mar. Ni l'aigua ni l'aire són blaus i no obstant això els pensem moltes vegades i així els representem quan sent nens els volem representar”, ha conclòs Ruiz.
Per acabar, l'Ajuntament d'Eivissa recorda que el Museu Puget ja ha dedicat diverses exposicions temporals a l'obra dels dos artistes, entre les quals destaquen: Punt de Fuga, Fotografies de Puget Viñas, (2008), Retrats, de Narcís Puget Viñas (2009), Albor. Obres de formació i inicis dels pintors Puget, (2010) i Fotografies de Puget Riquer coincidint amb l'aniversari del naixement (2016).