Les representants dels equips tècnics del Grup de Ciutats Patrimoni, juntament amb fiscals i forces de seguretat, consideren necessaris protocols per donar una resposta uniforme als atemptats contra el patrimoni cultural que evitin la disparitat de criteris i la inseguretat jurídica

"D’una profunda tradició cultural... a una profunda tradició d’incultura" ha estat el títol del taller sobre actes vandàlics i la seva afectació al patrimoni cultural, celebrat a Salamanca els dies 3 i 4 d’abril, al Centre Cultural Torre de los Anaya

La presidenta del Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat i batlessa de Santiago de Compostel·la, Goretti Sanmartín, va inaugurar el taller, juntament amb l’alcalde de Salamanca, Carlos G. Carbayo

El programa ha inclòs les ponències de fiscals i policies locals al llarg de dues jornades, en què s’han abordat aspectes tècnics, jurídics i socials, i que conclouran amb el manifest "la Carta de Salamanca", en defensa dels valors del patrimoni cultural afectats pel vandalisme.

Els equips tècnics de les Ciutats Patrimoni de la Humanitat, juntament amb persones expertes en l’àmbit jurídic i les forces de seguretat que han participat en el "taller sobre actes vandàlics i la seva afectació al patrimoni cultural", celebrat els dies 3 i 4 d’abril a Salamanca, han conclòs que calen protocols de treball uniformes, tant proactius com reactius, davant els problemes que plantegen els actes vandàlics contra el patrimoni cultural. És necessari el treball conjunt entre la societat civil, les administracions municipals, autonòmiques i estatal, juntament amb les forces de seguretat (incloent policies municipals, Policia Nacional i Guàrdia Civil), les fiscalies, els serveis jurídics municipals i el conjunt de la judicatura, per aconseguir criteris unificats davant els atemptats contra el patrimoni, amb l’objectiu d’evitar situacions d’inseguretat jurídica.

Al llarg de dos dies, les persones tècniques de patrimoni de les quinze ciutats, juntament amb fiscals i figures expertes de l’àmbit jurídic, així com representants de les policies locals, han reflexionat sobre estratègies que permetin combatre i gestionar les conseqüències dels actes vandàlics en els entorns urbans i la seva incidència en el patrimoni cultural, partint de l’experiència de les quinze ciutats que integren el Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat, com a exemples paradigmàtics dels conjunts històrics del país.

Les conclusions han estat resumides per Rosa Ruiz, secretària del Grup i arqueòloga de l’Ajuntament d’Àvila, Carlos Macarro, arqueòleg de l’Ajuntament de Salamanca, i Joan Menchón, tècnic de Patrimoni de Tarragona i secretari de la Comissió de Patrimoni. Han destacat que el vandalisme afecta el paisatge històric de les ciutats i cal redoblar esforços en la preservació del patrimoni monumental, ja que es constata que també es deteriora el patrimoni immaterial i el valor cívic dels espais urbans.

També han remarcat que calen protocols de treball conjunt per evitar la destrucció del patrimoni, que cal unificar criteris per quantificar les conseqüències del vandalisme (valor de reposició o reparació), que és important donar una resposta contundent, tant administrativa com penal, alhora que es treballa en alternatives socials i de conscienciació, i que cal evitar la inseguretat jurídica i la disparitat de respostes respecte a les multes pel valor de reposició. El mateix fet pot ser delicte o falta segons el jutjat, i també variar molt en sancions administratives.

Després de les jornades, es treballarà en el manifest tècnic “la Carta de Salamanca”. El programa ha analitzat la problemàtica normativa (via administrativa i penal), la investigació policial, la gestió administrativa (restauració i neteja de danys), i les iniciatives socials, l’educació i la conscienciació ciutadana.Goretti Sanmartín, presidenta del Grup i batlessa de Santiago de Compostel·la, va afirmar que no hem de perdre de vista que les nostres ciutats són referents culturals i patrimonials al món, i tenim la responsabilitat d’assegurar-ne el bon estat de conservació. No podem, ni hem de, fer oïdes sordes a determinades pràctiques i comportaments que afecten els béns que hem de protegir.

També va dir que malauradament, la conscienciació, tot i ser imprescindible, no és suficient. I el cas de Santiago, encara que similar a altres ciutats, no coincideix del tot amb la realitat de totes. Per això cal aquesta posada en comú i treballar sota la premissa que, en la nostra responsabilitat, també hem d’adoptar estratègies valentes i eficaces per protegir el patrimoni.

Per la seva banda, Carlos G. Carbayo, alcalde de Salamanca, va destacar que s’ha aconseguit una fita important en la lluita contra el vandalisme: quan s’ataca un monument, els salmantins senten que se’ls ataca a ells. Ens sentim ferits i indignats.
Va exposar que el 2024 es van tramitar vint-i-cinc sancions per pintades al nucli històric: vint-i-quatre van ser lleus i una molt greu, concretament als porxos de la Plaça Major. Les sancions poden arribar fins als tres mil euros en els casos molt greus, i mil cinc-cents euros en els greus.

La conferència inaugural va anar a càrrec de Silvia Rodríguez-Bermejo, cap de l’Àrea de Protecció de Patrimoni i Programes Culturals Europeus del Ministeri de Cultura, que va defensar que protegir els nostres conjunts històrics dels actes vandàlics és un gran repte, ja que són llocs molt exposats on transcorre la vida. Cal insistir en l’educació patrimonial dels ciutadans.

Altres ponents destacats van ser Javier Vázquez, lletrat de Salamanca, que va analitzar jurisprudència sobre agressions al patrimoni; Susana Rey, que va parlar sobre la tramitació d’expedients sancionadors per vandalisme; Marta Holgado, de la Fiscalia General de l’Estat, que va oferir una ponència sobre actes vandàlics a ciutats patrimoni mundial; Carlos Macarro, que va presentar el pla d’actuació contra pintades vandàliques a Salamanca; Angélica González-Arrieta i Guillermo Hernández, de la Universitat de Salamanca, que van parlar sobre l’ús d’intel·ligència artificial en la gestió intel·ligent del grafit vandàlic; Sara Miguel, de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya, que va exposar els reptes en conservació i restauració; policies locals, que van descriure estratègies de recerca i persecució del vandalisme; Tomás del Río, de l’empresa FCC, que va explicar la metodologia de neteja; José Javier Rodríguez Santos i María José Gómez Rosso, que van detallar accions municipals i estratègies educatives; STOP Graffiti, de Castella-la Manxa, i Montserrat González, de l’Associació Veïnal ZOES, que van presentar respostes ciutadanes i van defensar l’art urbà com a emblema social.