L'alcaldessa d'Eivissa, Virginia Marí, al costat de la regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Eivissa, Lina Sansano, la directora del MACE, Elena Ruiz, i l'artista Erwin Bechtold ha presentat aquest matí l'exposició commemorativa del 90 aniversari del pintor alemany establert a Eivissa, que es podrà visitar a l'avantsala del saló de plens a Can Botino durant un any. Resident a Eivissa des de 1958, Bechtold és considerat com un dels noms imprescindibles de l''informalisme', i amb aquesta mostra organitzada pel Museu d'Art Contemporani es reconeix l'excel·lent trajectòria de l'artista dins i fora de les nostres fronteres.
Per a l'ocasió, el mateix Bechtold, junt amb la directora del MACE i comissària de la mostra, Elena Ruiz, ha seleccionat un conjunt d'obres que inclouen el quadre 'Schwarz in Dunkelbraun in Rot' pertanyent a la col·lecció del Consell d'Eivissa i cedit per la institució per a aquesta exposició commemorativa. També, de la col·lecció de Christina Bechtold, hi ha una sèrie de quatre litografies i l'obra 'Winkel/Fläche/Raum'.
Erwin Bechtold, (Colònia, Alemanya. 1925), viu i treballa a Eivissa. En 1949 va finalitzar els seus estudis com a mestre impressor, però un any després va abandonar aquest ofici per dedicar-se al món de l'art.
El 1950 es va traslladar a París, on treballa amb Fernand Léger. A la capital francesa projecta un breu viatge a Barcelona que es convertirà en una estada duradora. El 1954 descobreix Eivissa, illa que seria el seu futur lloc de residència, encara que sense interrompre les seves relacions amb Barcelona ni amb els centres artístics europeus. En aquesta època, Eivissa és el lloc de trobada d'artistes i intel·lectuals del món sencer, i és allà on funda el grup Eivissa 59. El 1957 participa en la llegendària exposició «Eine neue Richtung in der Malerei» («Un nou camí en la pintura»), a la Kunsthalle Mannheim, Alemanya, en la qual té la seva primera trobada amb els pintors alemanys de la seva generació. En els inicis dels anys seixanta realitza les seves pintures de formes orgàniques, que provoquen un intens debat públic a Alemanya, formes que abandona el 1966, quan apareixen per primera vegada elements geomètrics en els seus treballs.
És ja en l'any 1987 quan comença a treballar la relació angle/superfície/espai, que ha continuat fins avui. Entre altres distincions rebudes, destaquen el primer premi FAD 1961, la menció del premi Joan Miró 1973 a Barcelona i el premi de la VI Biennal d'Eivissa 1974. Ha exposat a la Fundació Joan Miró de Barcelona (1979), a la Llonja de Palma (1994), al Museu d'Art Contemporani d'Eivissa (1995), a Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma (2005) i al Centre d'Art i Natura d'Osca (2008), entre d'altres.
La seva obra està present en museus nacionals i internacionals com la Fundació Joan Miró de Barcelona, l'IVAM de València, el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia de Madrid, el MACBA de Barcelona, el Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York, el Ludwig Museum de Colònia i la Tate Collection de Londres.