Juliol 21, 2025

ajuntamentdaltvila

Federico Lavilla i González-Turija

Granada 1832/36 – Eivissa 1906. Militar i polític.

Arribà Eivissa desterrat per haver intervengut en un duel. Diputat provincial 2 vegades. La primera, a partir de 1873 pels municipis de Santa Eulària i Sant Joan; la segona per Eivisssa i Formentera -1880-1884- Declarat Fill adoptiu l'any 1872 sent alcalde

Bernat Calbet Juan

Comissari de Guerra, Diputat provincial i Alcalde de la Ciutat d'Eivissa de 1887 fins a 1891.

Nomenat Fill Adoptiu de la Ciutat d'Eivissa l'any 1871 "por cuanto viene proporcionando desde mucho tiempo trabajo y subsistencia a gran número de familias de esta Isla por medio de la explotación de varias pertenencias de mineral plomizo, cuya riqueza era desconocida por sus habitantes".
Fou ell qui donà un nou i gran impuls a la indústria minera que es trobava abandonada. Els més de dos-cents operaris que estaven repartits entre les diverses mines, donen una idea de l'esplendor d'aquesta activitat, que, malauradament, no durà gaires anys.

Joan Marí Cardona

Religiós. Canonge-arxiver. Historiador. (Sant Rafel de sa Creu, 19 d'octubre 1925- Eivissa 2002).

El 1938 va ingressar al Seminari Conciliar d'Eivissa -on va conéixer Isidor Macabich Llobet a qui ajudà a classificar l'Arxiu de la Pabordia- i als de València i Palma, i a la Universitat de Salamanca, fins que va ser ordenat sacerdot el 1949. S'especialitzà en grec clàssic i fou nomenat rector de Sant Carles fins que el 1952 fou nomenat canonge arxiver de la Catedral d'Eivissa. Compaginà aquessta responsabilitat amb les classes de filosofia i grec al Seminari.

Llegeix més...

Jenaro Morado López

Governador Militar d'Eivissa.

Nomenat Fill Adoptiu de la Ciutat d'Eivissa l'any 1871 "por sus servicios prestados a la causa de la libertad y en beneficio de Ibiza durante los días de la Gloriosa Revolución" (la revolució de 1868).

Eugeni Molina Sirera

Enginyer de Mines de Balears i director de ses Salines. Autor, juntament amb Luis M. Vidal, de l'obra Reseña física y geológica de las Islas de Ibiza y Formentera.

Fou nomenat Fill Adoptiu de la Ciutat d'Eivissa a la sessió plenària de 14 de novembre de 1887, "quien ha contribuido con su constante trabajo y acertada dirección al desarrollo de la industria minera en esta Isla hasta el punto de poder continuarse los trabajos en las minas a pesar de la crisis por que atraviesa esta industria hace algunos años y muy especialmente al desarrollo de las Salinas a las que ha consagrado sus grandes conocimientos hasta el extremo de elevar la producción a donde jamas fue conocida, sacandolas e introduciendo en ellas todos los adelantos modernos…".
Molina reconstruí, amplià i modernitzà ses Salines d'Eivissa i Formentera. Gràcies a aquestes reformes millorà la situació econòmica i social de les nostres illes; la producció de sal es doblà en pocs anys i s'anà incrementant el nombre de treballadors. L'any 1899 se li dedicà un carrer (l'antic carrer de Dos de Mayo, en l'actualitat carrer de Lluís Tur i Palau). Morí a Eivissa l'octubre de 1908.